Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari català-castellà
|
1.
admirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 admirar. Admirar una pintura, admirar una pintura. 2 [sorprendre] admirar. v pron 3 admirarse. Admirar-se de tot, de no res, admirarse de todo, de cualquier cosa. [...]
|
|
2.
espatarrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 asombrar, pasmar, admirar. 2 quedar espatarrat fig quedarse atónito. [...]
|
|
3.
imposar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se ha impuesto la voluntad popular. 11 [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse. [...]
v tr 1 [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla. 2 [les mans] imponer. 3 [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato. 4 [imputar] imponer, imputar. 5 [ensenyar] imponer, instruir. El vaig imposar en gramàtica, le impuse en gramática. 6 abs fig imponer, impresionar. És un home que imposa per la seva força, es un hombre que impone por su fuerza. 7 merc [diners] imponer. v pron 8 [obligar-se] imponerse. S'ha imposat de llevar-se cada matí a les cinc, se ha impuesto levantarse cada mañana a las cinco. 9 [ésser o esdevenir forçós] imponerse. Davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu, ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie. 10 [prevaler] imponerse, prevalecer intr. S'ha imposat la voluntat popular, se ha impuesto la voluntad popular. 11 [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse. 
|
v tr
1 [posar sobre] imponer, poner. Imposar el vel, una medalla, imponer el velo, una medalla.
2 [les mans] imponer.
3 [obligar a] imponer. Cada càrrec imposa uns deures, cada cargo impone unos deberes. Imposar silenci, imponer silencio. Imposar un candidat, imponer a un candidato.
4 [imputar] imponer, imputar.
5 [ensenyar] imponer, instruir. El vaig imposar en gramàtica, le impuse en gramática.
6 abs fig imponer, impresionar. És un home que imposa per la seva força, es un hombre que impone por su fuerza.
7 merc [diners] imponer.
v pron
8 [obligar-se] imponerse. S'ha imposat de llevar-se cada matí a les cinc, se ha impuesto levantarse cada mañana a las cinco.
9 [ésser o esdevenir forçós] imponerse. Davant la vaga de transports públics, s'imposa d'anar a peu, ante la huelga de transportes públicos, se impone ir a pie.
10 [prevaler] imponerse, prevalecer intr. S'ha imposat la voluntat popular, se ha impuesto la voluntad popular.
11 [fer-se respectar, obeir, admirar] imponerse. Cal que algú sàpiga imposar-se, es necesario que alguien sepa imponerse.